I'm yours

M'agrada.

Treballadors/es lleugers/es

Ahir, a la portada d'El Cafè de la República, en Joan Barril em va arribar al cor. Parlava de la protesta d'alguns metges pel fet d'haver de tramitar confirmacions de baixa setmanals especialment en els casos de malalties cròniques. Dit això introduïa la següent argumentació que no he pogut evitar transcriure: "(...) És evident que un dels llocs on s'ha consolidat el frau laboral és en l'alegria de certes baixes. No trobarem cap metge públic que no s'hagi trobat freqüentment amb un treballador, que en comptes de manifestar els símptomes que pateix, s'adreci directament a metge dient-li: "Vinc a buscar la baixa, doctor". La idea de que la baixa és un dret del treballador està cada vegada més estesa. El que sí és un dret és l'assistència universal i gratuïta de qualsevol ciutadà, això sí que és un dret! Però frivolitzar amb la salut per l'obtenció d'uns dies de festa remunerats és una perversió que acaba anant en contra del mateix sistema públic de salut. (...) S'hauria d'insistir, i en aquest sentit els sindicats tenen una especial responsabilitat didàctica, en evitar que la baixa laboral sigui feta servir per treballadors lleugers, d'aquests que es demanen la baixa el dilluns després d'un cap de setmana de gresca, mentre d'altres acompleixen les seves obligacions i no fan servir la seva salut com a penyora de la mandra."

En els 13 anys que porto treballant he agafat només dues baixes: la primera per una intervenció i la segona per un desprendiment de líquid del menisc que m'impedia posar el peu a terra. Tot plegat no arriba a dues setmanes, i si hi sumem algun dia esporàdic en que algun virus demolidor m'ha mantingut al llit, amb prou feines arribaríem a tres setmanes 'd'absentisme' laboral. He de dir que en el meu cas en lloc d'utilitzar la frase 'Vinc a buscar la baixa, doctor' vaig utilitzar la frase oposada, moment en que al metge, a banda de deixar anar les barres inferiors configurant en el seu roste un clar gest de sorpresa, va intentar convèncer-me de mantenir la baixa una setmaneta més.

De vegades no tinc clar si sóc una persona responsable o simplement una pringada. O si més no així és com m'ha fet sentir més d'un cop algun/a d'aquests/es treballadors/es lleugers/es (com els anomena en Barril). El que està clar és que toca molt la pera que hi hagi tanta gent vivint del cuento, posant en perill el sistema, rient-se dels que sí que treballem i, sobretot, que hi hagi metges que signin baixes amb tanta lleugeresa als que podríem qualificar, a l'estil Barril, com a metges lleugers.

The story of stuff

Feu clic per veure aquest vídeo. És en anglès, però entre els dibuixos i l'expresivitat de la presentadora, s'entén força bé.

Som lo que sembrem

Dijous passat la plataforma Som lo que sembrem va presentar una Iniciativa Legislativa Popular per defensar la necessitat d'estar al costat de l’Europa democràtica, dels països i regions que han prohibit els transgènics i han prioritzat la salut dels ciutadans i ciutadanes i la conservació del patrimoni agrícola i medi natural en detriment dels interessos de les multinacionals i el sector agroindustrial... tot el contrari del que es fa al nostre país.

La proposta de Llei consta de quatre línies: Declaració de Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics, prohibició immediata dels cultius transgènics, etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no, i moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes.

A mi no em sembla gens descabellat això que proposava n'Alexis Inglada en la seva intervenció al Parlament que podeu veure en aquest enllaç. El problema és que els nostres polítics estan més interessats en defensar altres interessos i pretenen fer-nos creure que aquests de la plataforma són quatre pagesos exaltats. Per no dir com de 'cutre' és que s'escudin en la crisi com a pobre argument per defensar les seves esmenes a la totalitat.

Jo crec que no és gratuït el fet que els comerços de productes ecològics tinguin cada cop més clientela, no sé si és una percepció meva, perquè no en tinc dades, però a mi em sembla que no vaig desencaminada. Llàstima que els i les representants polítics del nostre país tinguin tan poca talla.

Spotify

Internet no deixa de sorprendre'm i crec que no deixarà mai de fer-ho. Una companya de feina m'ha descobert un nou univers a la xarxa, l'Spotity... potser ara algú dirà: 'Apa, nena! Ara ho descobreixes?', doncs sí, què passa!

Bé, es tracta d'un programet que et baixes al teu ordinador i et permet escoltar gratuïtament totes les cançons de tots els artistes del món. És increïble, poseu-hi el primer que us passi pel cap al buscador i us ho troba. I tot això sense descàrregues il·legals que no fan més que ocupar espai al disc i omplir-te'l de virus. La cosa és gratis perquè de tant en tant (cada mitja hora) et deixen anar un anunci pels altaveus. Amb els diners de la pubicitat paguem els drets d'autor i aquestes coses, i així tots contents. Però si no vols escoltar anuncis pots pagar una quota i ja no te'n colen més. En fi, increïble. Un dia d'aquests buidaré l'armari dels CD aprofitaré l'espai per posar-hi altres coses o, senzillament, res.

Si us interessa, per descarregar-vos el programa i registrar-vos (et demana molt poques dades) només heu d'anar al següent enllaç.

El mercat de Sant Antoni

Feia anys que no em passejava pel mercat de Sant Antoni un diumenge al matí. El primer que he vist en apropar-m'hi, a la cantonada de Borrell amb Manso, ha estat un grup nombrós de persones, adults i criatures, intercanviant cromos... i això m'ha portat molts records de quan era petita i feia col·leccions de cromos i hi anàvem amb els meus pares amb tots els 'repes' i el llistat dels que em faltaven i anàvem preguntant: 'Canvies?' i si ens deien que sí, llavors començava aquella cantarella: 'Tengui, tengui, tengui, tengui, falti!!' Em posava molt contenta quan trobava el 'falti' i especialment si era dels difícils de trobar.

A més dels incondicionals canviadors de cromos, al mercat de Sant Antoni s'hi pot trobar de tot: llibres nous i vells, tebeos, contes, cartells de cinema, postals, bitllets i monedes antigues, pedres i minerals, pel·lícules de dvd (quan jo hi anava se'n trobaven de vídeo), jocs d'ordinador o consola... La veritat és que el que s'hi ven ha anat canviant al llarg del temps. Una de les coses que es cotitzava molt quan fa anys hi anava eren les caràtules de vídeo, quan ens gravàvem les pel·lícules de la tele i anàvem fent 'pause' als intermitjos i després les posàvem en una caixa amb la seva corresponent caràtula.

Avui hi he trobat un llibre que fa temps tenia ganes de tenir i l'havia demanat a algunes llibreries sense gaire èxit. Es tracta d'Homenatge a Catalunya de George Orwell. N'he trobat una edició de 1969 que està pràcticament nova. A dins, a més, hi he trobat un bitllet d'una pesseta de 1953 i un trosset de senyera... ara tinc curiositat per saber qui ho deuria posar dins el llibre, però em sembla que serà complicat d'esbrinar.

Un aniversari a l'estil Winfrey

L’Oprah Winfrey és una presentadora de TV dels Estats Units que sembla ser que és d’allò més coneguda per aquelles terres. És la reina de les audiències i una persona molt influent, motiu pel qual se la sortegen polítics, actors, escriptors i tots aquells que tenen alguna cosa per vendre. El cas és que la noia ha fet tants quartos que ja no sap què fer amb ells i ha pensat, mira, ara que faig 55 anys (que ningú ho diria, per cert), doncs vaig a fer una festeta d’aniversari per als meus col·legues... res, 1.700. I la tia va i lloga un vaixell d’aquests que fan creuers per la Mediterrània i me’ls convida als 1.700 a passar-hi dues setmanetes amb totes les despeses pagades. L’Oprah s’ha gastat 9 M$... res, quatre xavos.

La celebració de la Winfrey m’ha recordat la meva, i que consti que la vaig idear abans de saber la notícia, però jo he estat una mica més modesta. Ahir, que feia anys, vaig convidar els amics i amigues a una espècie de creuer, en terra ferma i pel centre de Barcelona; en lloc de dues setmanes ho vam resoldre en tres horetes, i en lloc de 9 M$ em vaig gastar una mica menys... això sí, els i les que em van acompanyar ho van fer perquè suposo que els importo una mica, i no tant per la passejada... en fi, que em va encantar compartir modestament el meu aniversari amb vosaltres i que espero que en poguem celebrar molts més. Començaré a estalviar pel creuer dels 55! Algú vol fer ja la reserva?