Urtain

Aquests dies, quan entres al Teatre Romea de Barcelona, una espècie de boira generada amb gel sec pràcticament no et deixa veure els números de les fileres de les butaques. Quan aconsegueixes acostumar-t'hi et sobta l'aparició d'un ring al bell mig de la platea envoltat de butaques per tres dels quatre costats. Vuit actors i acrius encapçalats de forma magistral per Roberto Álamo, que en juga el paper principal, ho deixen tot a l'escenari durant gairebé dues hores sense entreacte. L'escenografia i especialment la il·luminació són espectaculars, a la foto ho podeu comprovar.

Pel que fa a la història, haig de reconèixer que pràcticament desconeguda per a mi, em sembla encertadíssima i perfecte com a homenatge a José Manuel Ibar (més conegut per Urtain), aquest boxejador basc que passà de la glòria al més absolut dels oblits i acabà suïcidant-se l'any 1992, poc abans de que s'inauguressin els Jocs Olímpics de Barcelona. El guió està muntat de forma que la història retrocedeix en el temps i a mida que avança et va descobrint qui era Urtain i com va arribar a aquest final tràgic. Es tracta d'una història molt trista i m'agrada pensar que algú ha estat capaç de generar un producte de tanta qualitat com aquest que serveix, a més, a títol d'homenatge a la persona d'Urtain.

Només la podeu veure fins el 22 de novembre i us puc garantir que no us n'arrepentireu si hi aneu. Feia temps que no veia un teatre sencer dempeus.