Aquest apunt el dedico a la Laura, que sempre es riu de mi perquè al prestatge dels llibres hi guardo un que porta per títol Contes del Modernisme. Aquest llibre ens el van fer llegir a segon de BUP, i formava part d'aquell conjunt de lectures obligatòries que al meu entendre produeixen l'efecte contrari al desitjat en els adolescents: és a dir, l'aversió a la lectura.En tot cas, concretament aquest a mi em va agradar. Es tracta, com el títol indica, d'un compendi de contes del Modernisme, moviment que es va desenvolupar a Catalunya entre 1892 i 1911. El llibre recull 15 relats de diversos autors: Marià Vayreda, Enric de Fuentes, Raimon Casellas, Santiago Rusiñol, Caterina Albert, Pompeu Gener, Apel·les Mestres, Salvador Galmés, Miquel de Palol, Pere Coromines, Alfons Maseras, Joan Santamaria, Prudenci Bertrana, Miquel dels Sants Oliver i Joaquim Ruyra.
D'entre ells n'hi ha un que sempre m'ha quedat gravat a la memòria: 'La vella' de Caterina Albert. El conte pertany al llibre Drames Rurals que l'autora va publicar l'any 1902, i val a dir que és tot un drama. Un drama explicat amb una duresa i crueltat que no deixa indiferent, i que relata la relació entre una família i la padrina afectada d'un atac de feridura que l'ha deixada absolutament paralitzada i sense ni tan sols amb la capacitat d'expressar amb paraules els seus pensaments. Les presses i el dia a dia no permeten escoltar-se-la d'una altra forma, perquè aquesta requereix comprensió i temps. El final és tràgic, molt tràgic i molt cru. Tant, que tot i fer més de vint anys que el vaig llegir, no l'he pogut oblidar mai.
Ho sento, Laureta, però no penso desfer-me'n per molt que diguis. Espero que algú amb criteri literari em doni la raó.
(el dibuix està extret el bloc bibliopoemes.blogspot.com)
Escrits
4 comentaris:
no recordo aquesta historia, de fet no en recordo cap... crec que me l rellegire..! pero me l hauras de deixar, amb la tirria que li tinc segur que el vaig "perdre" ...
Anna,
Jo no tinc cap mena de criteri, i menys de literari, però reconec que alguns textos de la Caterina Albert són dels que no s'obliden, per bons en tots els sentits!
Salut i bones lectures, siguin dels temps que siguin!
SU
Hola Anna
Del que escrius en aquest apunt poca cosa en puc dir, no conec el llibre i quant estudiava batxillerat en aquella època no ens feien llegir llibres.
El comentari és per ensabonar-te una mica.
Dels blocs que llegeixo n’hi han dos que en soc un incondicional, un és el teu i l’altra el de l’Antoni Bassas. M’agrada no sols el que escrius sinó també com ho o escrius.
Felicitats dons pel teu bloc.
Salut
Quan vulguis, Laura, ja saps on és ;)
SU, no et conec, però estic segura que sí que en tens de criteri! Gràcies per llegir el meu bloc.
I, Narcís, vam quedar que series més dissimulat a l'hora d'afalagar-me, al final la gent acabarà descobrint que tenim un acord econòmic tu i jo, jeje
Una abraçada ben gran.
Publica un comentari