Avui toca fer l'apunt frikie del mes, perquè resulta que durant uns quants anys vaig estar fent col·lecció de sobres de sucre, i per què? Doncs no ho sé. La veritat és que ara mateix no col·lecciono absolutament res (a banda d'alguna que altra desil·lusió en l'àmbit de les relacions personals). Cada cop sóc menys d'acumular coses innecessàries perquè tinc clar que en aquest món hi estic de passada i que quan ja no hi sigui, excepte alguna cosa que espero que algú guardi de record, tot el que era meu no tindrà absolutament cap valor. Però deixant el costat tràgic de l'apunt de banda, torno al tema de la col·lecció de sucres.La qüestió és que durant uns quants anys especialment acumulats en la dècada dels 90, és a dir quan comptava amb vint-i-tants, vaig dedicar-me a recollir, classificar i guardar curosament sobres de sucres. Podríem dir que més del 80% dels sobres que vaig arribar a acumular me'ls van donar familiars, amics i coneguts, perquè paradoxalment, com que no m'agrada el cafè no acostumo a anar als bars i rarament podia fer collita pròpia. En total vaig arribar a acumular 6.519 sobres que vaig registrar de forma meticulosa en una base de dades dedicant-hi un munt d'hores.
Ara fa unes setmanes em va passar pel cap treure partit de la col·lecció i posar-la a la venda, però de seguida em vaig adonar que de gent frikie n'hi ha, però no tan frikie com per pagar gaires diners per una cosa així. En el procediment fallit de compra-venda vaig topar amb una persona de València que m'atreviria a dir, sense conèixer-lo gaire, que això dels sucres configura una part important de la seva vida, ho podeu comprovar donant una ullada al seu web.
Així que finalment vaig decidir tractar la meva col·lecció com si fos un fill al que per suposat mai et vendries i que, en tot cas, estaries disposada a allunyar-te'n a canvi de veure'l créixer i explorar nous horitzons... i he acabat enviant de franc la col·lecció a València amb l'acord verbal de que aquesta persona valorarà la qüestió i em farà arribar els diners que consideri oportuns podríem dir que en concepte de dietes però a l'inrevés.
En fi, em conformo en veure alguns dels meus sobrets al web d'aquest senyor on podran ser contemplats per més gent de la que els veuria si finalment els hagués tancat en una caixa i posat en un racó.

7 comentaris:
I no has pensat amb els sentiments dels que vam suar per aconseguir-te sucrets...?
Jaja, i tant que hi he pensat! Però he arribat a la conclusió que com a tiets també estaríeu contents que la criatura s'emancipés!
Amb costa molt desfer-me de les coses personal que guardo, però cada vegada que ho he fet, ha estat un pas important. No n'estic arrepentit.
Espero que també et passi a tu
Salut
hippie, friki y mayor jijijiijiji
ostres, he flipat amb la web del paio... està megacurrada!!!! que fort... amb descripció, catalogats, número de sèrie, increible. si fós un fill, jo no em veig capaç de tenir-lo tan ben educat!
pero nena... de que vas regalant aixi les coses a aquest senyor valencia a canvi d un concepte de dietes tan poc clar al meu parer?? aqui hi ha gat encerrat.. (poc catala ho se..) aixo a mi em tipus els trajes regal del Camps, el Bigotes i el Gurtel.. quina trama mes rocambolesca, ara hi afegirem la Sucrera...
Què burra que ets, Laura! jaja
Doncs tu espera, que encara no ho has vist tot... estigues atenta a aquest bloc!
Publica un comentari