No voldria ferir la sensibilitat de ningú amb aquest apunt d'avui, però és que la notícia de l'intent d'ajusticiar Romell Broom a l'estat d'Ohio m'ha posat la pell de gallina. No copiaré aquí el relat que el mateix condemnat fa del que va passar el dia en què s'havia d'executar la condemna de mort per injecció letal. No ho copio perquè és realment dur i penso que si algú vol llegir-ho ho pot fer símplement clicant en aquest enllaç del diari El País.Lapidació, foguera, guillotina, forca, garrot vil, cadira elèctrica, afusellament i injecció letal. Aquests són els sistemes que em passen pel cap quan penso en la pena de mort. Tots els hem vist en alguna pel·lícula i de tots en coneixem casos reals, màrtirs en alguns casos, que n'han sofert les conseqüències. No em puc imaginar què deu passar pel cap d'algú que està a punt d'ésser ajusticiat. L'esperança de l'arribada de l'indult és probablement allò que et deu mantenir viu i amb prou forces per no haver de ser arrossegat fins al lloc de l'execució.
La Xina, Iran, Pakistan, Iraq, Sudan i els Estats Units s'enduen les medalles en nombre d'execucions. Tots ells països on el respecte als Drets Humans està en entredit tot i que als seus presidents els donin el Premi Nòbel de la Pau.
No voldria trobar-me mai en la situació de desitjar la mort d'algú, perquè significaria que aquest algú ha exercit un dany irreparable en algú estimat per mi. Potser si això passés (de fet, segur), pensaria diferent... sense anar més lluny, el Sr. Broom, protagonista de la notícia, va ser condemnat per la violació i assassinat d'una nena de 14 anys, per tant, si fos la mare de la nena, tinc clar que aquest apunt no tindria el mateix to. Tanmateix, tot i que el sistema penitenciari no em sembla tampoc la solució (i torno a citar el programa 'A la presó' de TV3), se'm fa difícil d'acceptar la pena de mort com a alternativa per acabar amb els malfactors.
Escrits
5 comentaris:
Anna fas uns apunts sempre... Em fan pensar
He llegit la declaració i Déu n'hi dó! Realment és molt fàcil ordenar l'execució d'algú o desitjar-li la mort, però matar-lo tu mateix a sang freda -encara que sigui la mare de la víctima-, ja és una altra cosa. Amb això vull dir que no hi ha víctima sense botxí, i aquí va una reflexió a tot aquell que algun cop ha dit o pensat "jo només acompleixo ordres"...
no crec que al president de l'Iraq o del Sudan o de l'Iran li dónin el nobel de la pau precisament... jejjej... si, la veritat és que de teoria és molt difícil estar a favor de la pena de mort, qui és l'Estat per determinar la mort de ningú, com estar segur 100% del crim... tantes coses en contra que sembla impossible defensar-la, però a mi particularment tota la teoria se m'enfonsa quan sento que ha violat i assassinat a una nena, sé que quedarà molt malament, però llavors la teoria se m'enfot realment...potser per això el dret és superior a les persones, però que difícil és això també quan el dret el fan les persones per organitzar el món de les persones...
Ei Laura, el dret no és superior a les persones, precisament per que és una eina feta per les persones. És superior a les persones un destornillador, un cotxe o una olla a pressió? No, són eines que només ténen sentit quan ens faciliten la vida: quan deixen de fer-ho, es llencen al contenidor de reciclatge i llestos! Doncs el dret igual.
ok pero si llavors ho has de mirar des del punt de vista de la mare o el pare a qui li van violar i assassinar a la seva filla, no hi ha manera de no acabar justificant la pena de mort, i els que teniu fills imagino que ho sabreu mes que la resta, i no nomes la pena de mort, si pot ser que li facin abans exactament el mateix... per aixo dic, que mirat com un igual dret i individu, es fa dificil entendre la controversia en contra de la pena de mort, jo crec que nomes si ho mires per sobre del cas particular pots situar te en contra de la pena de mort i defensar ne l abolicio...
Publica un comentari