Othello

Al meu pare li agradaven molt els escacs, recordo un llibre que tenia que es titulava Gambito de dama i que jo sempre havia trobat incomprensible. Crec que va tenir una frustració amb els seus fills, perquè ni el meu germà ni jo no ens vam interessar mai gaire pels escacs. La veritat és que jo ho vaig intentar una mica més que el meu germà, però no vaig aconseguir mai que m'agradés. Recordo que de tant en tant ens hi posàvem amb el tauler i les peces i m'intentava ensenyar obertures o escacs i mats. Ara em sap greu no haver-ho aprofitat, ara seria un crac dels escacs amb aquell mestre!

Tanmateix, el meu pare i jo vam saber trobar una altra afició comuna: l'Othello. Es tracta d'un joc de taula compost per un tauler dividit en una quadrícula de 8x8 i 64 peces reversibles, blanques per un costat i negres per l'altre. La normativa és molt simple, consisteix a col·locar una fitxa de forma que flanquegi una o vàries fitxes del color contrari i tombar aquestes fitxes perquè passin a ser del propi color. Guanya el jugador que al final de la partida té més fitxes del seu color damunt el tauler.

Com tots els jocs, aquest també té estratègia, i aquesta és molt més simple que la dels escacs, segurament per això me'n vaig sortir amb aquest joc! Amb el meu pare teníem organitzada una lligueta i la veritat és que la cosa estava molt igualada. Les partides es decidien principalment en funció de a qui li tocava començar a jugar, perquè a l'Othello el jugador que comença la partida està en clar desavantatge.

Des de fa uns dies aquí baix a l'esquerra teniu un tauler per practicar (just a sota dels meus peixos de colors als quals podeu alimentar clicant amb el ratolí). Jo ja n'he fet unes quantes de partides des del bloc, però m'avorreixo una mica, perquè resulta que sóc massa bona per a l'ordinador... en fi, què hi farem si sóc invencible? Deu ser per allò que dèiem dels mestres.