És la quarta vegada que vaig a tancar les vidrieres del balcó. Encara no ha acabat l’estiu però els arbres se mouen com si la tardor empenyés amb força. Una oronella fredíssima travessa aquest cel massa gris, esquinçat per les antenes de televisió, que, a milers, s’aixequen com un monument a la mentida establerta damunt aquests edificis irregulars.
0 comentaris:
Publica un comentari