El passat divendres es va fer la inauguració oficial de la renovada Torre Jussana a Barcelona. Aquest peculiar edifici situat al barri de la Clota, al districte d'Horta-Guinardó, és prou conegut pel teixit associatiu de la ciutat ja que fa 15 anys s'hi va instal·lar un servei municipal adreçat a donar recursos a les associacions barcelonines. Aquest servei ha passat per diferents moments de glòria i derrota absoluta. Corre el rumor que el que va ser el primer director, Toni Puig, un personatge peculiar com l'edifici, va recuperar uns quants funcionaris municipals que es caracteritzaven per enllaçar una baixa laboral darrera l'altra i els va saber engrescar per participar en aquell projecte. Malauradament, les termites van envair Torre Jussana fa uns anys i això va obligar a traslladar el servei a un altre punt de Barcelona no tant emblemàtic. En aquell període obscur, el servei municipal de suport a les entitats es va anar mantenint sense pena ni glòria, i podríem dir que no es va arribar a oblidar per la gent però que va estar a punt.Afortunadament, la ciutat de Barcelona es caracteritza per comptar amb un moviment associatiu molt sòlid i fortament emprenedor. En un moment donat, les associacions de Barcelona van dir prou, i van dir també que elles volien gestionar Torre Jussana perquè qui millor que elles coneixia quins són els recursos i serveis que necessiten les associacions. Han calgut moltes reunions i molta feina (i sinó que li diguin al Miky Aragón) perquè divendres passés el que va passar i perquè en el discurs inaugural parlessin l'alcalde Hereu, com a representant municipal, i en David Prujà, com a representant associatiu, ambdós cogestors del servei. Que la part associativa estigui present en la direcció de Torre Jussana garanteix la consolidació del projecte i el retorn de la confiança que les associacions de Barcelona van dipositar fa uns anys en aquest servei.
Ara les termites ja no habiten Torre Jussana i han deixat lloc a que la ciutadania pugui tornar a ocupar aquest espai que, a més, ara es mostra amb tota la seva esplendor arquitectònica. He buscat informació a internet sobre aquesta torre i no n'he trobat, però m'encantaria saber qui ha passat per aquelles parets al llarg dels anys.
4 comentaris:
doncs jo. Jo vaig passar-hi part de la meva infància. Era una casa gran i freda i quan jo hi vivia les minyones portaven cofia d'aquelles que ara ja no es gasten. Me la varen embargar perquè tenia moltes despeses i els d'hisenda van detectar-me. Les operacions del Palau no m'han sortit del tot bé, però sinó encara hi viuria. No es pot tenir tot. Ara el poble gaudeix d'una cosa meva, fins que jo em faci polític i la torni recuperar. Salut noia, m'alegro que t'hagi agradat!
He estat a punt de no publicar aquest comentari perquè no sé de qui ve, però mira... té la seva gràcia.
Amiga Anna:
La torre Jussana va ser durant molts anys, una escola de parvuls i EGB, es deia la Escola Nostre Temps, hi ho sé perque jo hi ser-hi alumne durant uns anys....jo vaig acabar la EGB al 1985, peró sé que la escola va deixar de ser-ho l'any 1990 ( encara que no se pas el motiu).
Gràcies, Erik, ja en sabem alguna cosa més!
Publica un comentari