Treballadors/es lleugers/es

Ahir, a la portada d'El Cafè de la República, en Joan Barril em va arribar al cor. Parlava de la protesta d'alguns metges pel fet d'haver de tramitar confirmacions de baixa setmanals especialment en els casos de malalties cròniques. Dit això introduïa la següent argumentació que no he pogut evitar transcriure: "(...) És evident que un dels llocs on s'ha consolidat el frau laboral és en l'alegria de certes baixes. No trobarem cap metge públic que no s'hagi trobat freqüentment amb un treballador, que en comptes de manifestar els símptomes que pateix, s'adreci directament a metge dient-li: "Vinc a buscar la baixa, doctor". La idea de que la baixa és un dret del treballador està cada vegada més estesa. El que sí és un dret és l'assistència universal i gratuïta de qualsevol ciutadà, això sí que és un dret! Però frivolitzar amb la salut per l'obtenció d'uns dies de festa remunerats és una perversió que acaba anant en contra del mateix sistema públic de salut. (...) S'hauria d'insistir, i en aquest sentit els sindicats tenen una especial responsabilitat didàctica, en evitar que la baixa laboral sigui feta servir per treballadors lleugers, d'aquests que es demanen la baixa el dilluns després d'un cap de setmana de gresca, mentre d'altres acompleixen les seves obligacions i no fan servir la seva salut com a penyora de la mandra."

En els 13 anys que porto treballant he agafat només dues baixes: la primera per una intervenció i la segona per un desprendiment de líquid del menisc que m'impedia posar el peu a terra. Tot plegat no arriba a dues setmanes, i si hi sumem algun dia esporàdic en que algun virus demolidor m'ha mantingut al llit, amb prou feines arribaríem a tres setmanes 'd'absentisme' laboral. He de dir que en el meu cas en lloc d'utilitzar la frase 'Vinc a buscar la baixa, doctor' vaig utilitzar la frase oposada, moment en que al metge, a banda de deixar anar les barres inferiors configurant en el seu roste un clar gest de sorpresa, va intentar convèncer-me de mantenir la baixa una setmaneta més.

De vegades no tinc clar si sóc una persona responsable o simplement una pringada. O si més no així és com m'ha fet sentir més d'un cop algun/a d'aquests/es treballadors/es lleugers/es (com els anomena en Barril). El que està clar és que toca molt la pera que hi hagi tanta gent vivint del cuento, posant en perill el sistema, rient-se dels que sí que treballem i, sobretot, que hi hagi metges que signin baixes amb tanta lleugeresa als que podríem qualificar, a l'estil Barril, com a metges lleugers.