Avui he assistit a una reunió que, molt em temo, serà la primera de moltes. Ha estat una reunió amb unes regles del joc pactades, no des d'abans de la reunió sinó des de fa molts anys, en la que dos agents contraris o, millor dit, absolutament antagònics proven de posar-se d'acord. En realitat les dues parts saben que no s'hi posaran d'acord, si més no, no a la primera, ja que cedir abans de temps podria ser fatídic, pel que fa al prestigi és clar, per alguna de les dues parts.La qüestió és que hem trigat dues hores a fer quelcom que hauríem pogut enllestir en escassos deu minuts... i jo, que sóc treballadora de mena, pensava: 'Aquesta gent no té feina?' I el pitjor és que la resposta és 'No, no en tenen, només fan veure que treballen.'
En fi, la tarda em deparava una nova experiència religiosa, donar-li la mà a un ministre... Haig de dir que el contacte ha estat satisfactori, no d'aquells que són tous, humits o que es queden a mitges, sinó ferm, sec i contundent, com crec que cal procedir en aquestes ocasions. Espero que el ministre dugui a terme el Pla que ha vingut a presentar amb la mateixa fermesa i contundència que encaixa la mà.
2 comentaris:
A aquesta altura de la pel•lícula, creia que ja estaves guarida d’espants. Assistir a una reunió en la que patronal i sindicats van a començar la negociació d'un conveni col•lectiu, és com anar a veure un espectacle de ball clàssic.
Les formes no s’han de perdre mai i l'escenografia, els temps, les postures, els gestos i les actituds, formen part d'una posada en escena que regirà la negociació.
Personalment crec que en aquest tipus de reunions, s’ha de tenir fusta de gall dindi real. T'ha d'agradar molt treure pit i intentar demostrar la teva gran fortalesa.
Realment tant els representants empresarials com els sindicalistes no se'ls veu massa ganes de treballar.
Així que t'aconsello que et preparis una Valeriana i t'ho prenguis amb calma.
Bep, la valeriana és el segon consell laboral que em dones. El primer va ser aquell dels pantalons amb goma, per poder-se'ls baixar més fàcilment... no sé, no sé, no m'acaben de convèncer ni l'un ni l'altre, però prefereixo aquest segon, les infusions m'agraden, ara, els pantalons amb goma em queden malament.
Publica un comentari