Lluny de casa

Apàtrida: Que no té cap nacionalitat. Expatriat/da: Algú que és allunyat/da de la seva pàtria. Estranger/a: Que és en un altre país. Emigrant: Persona que deixa el seu propi país per anar a viure a un altre. Immigrant: Persona que arriba a un país per establir-s'hi. Exiliat/da: Persona condemnada a l'exili. Turista: Persona que es desplaça de forma temporal (sense motivacions d'estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual...

Estem conversant via correu electrònic amb la meva amiga Laura que viu Jordània sobre el terme 'expatriat/da'. Em deia que acaba de llegir un llibre d'un escriptor àrab, Amin Malouf, on reflexiona sobre una qüestió: a un treballador del Nord que va al Sud li'n diem expatriat, mentre que a un treballador del Sud que va al Nord li'n diem immigrant. No crec que el terme expatriat sigui el més adequat, ja que entenc que una persona es considera expatriada quan és allunyada de la seva pàtria en contra de la seva voluntat (o si més no això és el que entenc de la definició de més amunt). Però sí que és cert el concepte de fons: la meva amiga mai serà considerada com una immigrant a Jordània malgrat tingui intenció de quedar-s'hi per una bona temporada. En canvi una jordana a Barcelona serà una immigrant hi estigui el temps que hi estigui.

En tot cas, la Laura, que no sé què coi hi fa a Amman, no és ni una apàtrida (perquè és catalana i del Barça), ni una expatriada (perquè ningú l'ha allunyada de Catalunya, ha marxat perquè ha volgut), ni una emigrant o immigrant (perquè crec que no té intenció de quedar-s'hi, entre d'altres coses perquè no li agrada l'àrab), ni, afortunadament, exiliada (i no faré broma d'això), ni turista (perquè a Amman hi treballa). Definitivament, si no m'he deixat algun terme al diccionari, és una estrangera en tota regla.