No crec que a aquestes alçades hi hagi ningú a la terra que no hagi vist aquest vídeo (excepte el meu germà, és clar). El cas és que en aquests moments deu ser ja el vídeo més vist a YouTube, i no m'estranya, perquè és fantàstic... digueu-me sentimental, però jo no puc deixar de mirar-lo. És clar que sempre ens quedarà el dubte de si es tracta d'un muntange, però si l'és hem de donar un premi als actors i actrius que hi surten, perquè queda molt creïble. En fi, que per als que no l'heu vist encara, disfruteu-lo i per als que sí que l'heu vist deixeu-me tornar a compartir amb vosaltres aquest exemple de senzillesa i prejudicis fulminats. Aquí el teniu.
Tres clics
Fa 5 hores
4 comentaris:
Quina gran lliçó!
Tens raó: no en tenia ni idea... . Molt emocionant. Per cert, l'auditori on té lloc això és el Clyde Auditorium, de Glasgow (l'"Armadillo"). Quan jo hi vaig ser encara no estava fet, però està al costat de la gran grua que identifica l'skyline de la ciutat (que tinc súper retratada i que es veu al começament del video- també es veu la meva estimada Universitat!!). I la cantant és de West Lothian, molt aprop de Glasgow, i té un accent escocès força marcat (no dels pitjors que he sentit), el qual la fa més pueblerina encara als ulls d'un anglès...
He passat una bona estona: merci!
Realment és fantàstic. La primera vegada que vaig veure aquest vídeo no estava subtitulat, només veia les expressions de les persones i la veritat al principi dona la impressió que se’n riuen d’ella. Sorprèn el canvi de les cares quan ella es posa a cantar, deu tenir una veu preciosa aquesta noia.
El que és un llàstima, son les noticies que estan sorgint al voltant d’aquesta noia, crec que molta gent es pensa que poden comprar-ho tot amb diners. Espero que sigui el suficientment intel•ligent per no caure en mans dels voltors del comerç
no vull ser la rompefiestas (trencafestes més ben dit) però això és una mostra del que jo anomenaria topic under topic sensiblero i cutre... mentre seguim creient-nos aquestes coses, només fem que reforçar el tòpic principal donant la possibilitat que hi hagi wellcomed excepcions i creient-nos que som super oberts i tolerants i que superem els prejudicis... si recordes Un mundo feliz de Huxley les excepcions estan creades pel propi sistema i el justifiquen...o sigui, que ho sento, hi ha alguna cosa que em fa "rasqui"...
laura
Publica un comentari