Molts van ser els que van plorar aquell 14 de desembre del 2003 (he dit van, no vam, però reconec que em vaig emocionar). Darrera aquell pacte hi havia moltes esperances posades, moltes il·lusions de persones d'esquerres que van creure, com jo, que amb l'esquerra al poder tot aniria millor. Encara recordo aquell power point que corria per la xarxa que es titulava 'Catalunya a la cua'... molts vam creure que per sortir de la cua i mirar de fer via cap al cap, era imprescindible un govern d'esquerres. El Pacte del Tinell, inicialment, ens el vam creure també tots (o la majoria), perquè enteníem que el poder compartit havia de ser més plural i menys 'perillós'.Què lluny queden aquelles esperances ara que ja no som a la cua sinó que, simplement, hem caigut a terra i estan a punt d'aixafar-nos (i sinó llegiu les notícies sobre les intencions del govern central de deixar fora de la convocatòria del 0,7% de l'IRPF les ong catalanes).
Aquí al bloc no m'agrada parlar de política i tampoc no m'agrada parlar de feina, però avui estic enfadada i el bloc és meu, què collons! Estic enfadada amb els polítics i amb els càrrecs tècnics designats pels polítics. Estic enfadada amb el sistema funcionarial que se li'n fot el nostre país i només l'importa cobrar cada mes i treballar el mínin d'hores possible, tenir el màxim de permisos i tots els avantatges haguts i per haver. M'emprenya que les entitats socials haguem de salvar el cul una vegada i una altra a l'Administració i, després, encara haguem de demanar perdó i donar les gràcies a aquests i aquestes que suposadament treballen per nosaltres i els paguem el sou.
No vull que arribi el dia en que em convenci, definitivament, que el meu proper vot serà pels convergents, però reconec que si no canvien molt les coses, el tenen guanyat... això o el vot de 'aneu a cagar' (=abstenció)... no voldria, de veritat.
Escrits
5 comentaris:
Molt bó. La decepció és general.
Estic molt d'acord amb tu.
El que no entenc és la teva por a l'abstenció. L'abstenció és una forma més de democràcia; és la veu de la ciutadania que diu "el sistema democràtic és una estafa i amb anar a votar no hi tenim res a guanyar ni a perdre" (el que passa és que els polítics fan com que no ho senten i diuen que han guanyat per majoria quan en realitat han estat votats com a màxim pel 50% dels votants, que són un 50% de l'electorat, que és, què? un 60-70% de la societat? per que no inclou a nens ni a joves ni a extrangers). En fi, que jo quan tinc un arrebat demòcrata voto en blanc (per cert, tampoc no es diu mai gaire alt el percentatge de vots en blanc, aquests si inequívocament crítics amb la política en general) i en la resta de situacions no vaig a votar. No val gens la pena, com ens han demostrat sobradament.
des d'una laica... AMÉN!
Estic més o menys d'acord en la part que has tractat de la política. Només dir-te que el vot en blanc significa que estàs d'acord en que hi hagi democràcia però que no t'agrada cap formació política, és un vot de càstic.
I la part que no m'ha agradat gens, és la del funcionariat. Què casualitat tothom els crítica però tothom ho vol ser! Això de treballar va amb la persona, si és responsable o no. La meva cunyada no para de fer hores extres que naturalment no se les paguen. I en Luis moltes vegades no pot ni esmorzar. I naturalment, hi ha els que no foten brot però és que a l'empresa privada també hi ha d'"escaquejats". Tant de bó moltes de les mesures per concil.liar la vida laboral i familiar també és poguessin fer a l'empresa privada. L'empresa pública ha de donar exemple en aquest sentit! Hauries d'estudiar unes opos per a que vegesis com és de complicat el sistema públic.
Has caigut en el tòpic, l'ho típic i has generalitzat, no fa per a tu...
Definitivament Anna deixaré de mirar el teu blog. Tothom pot expressar-se i dir el que pensa perquè estem en democràcia i és el teu blog però quan el que llegeixo em dol, prefereixo no llegir més. Ja van dues en una setmana i per mi és massa!!
Caram, Patri, em sap greu que t'enfadis, però jo crec que cadascú pot dir el que opina. No crec que sigui un tòpic això del funcionariat. Si realment s'hi treballés dur i es pagués malament, creus que hi hauria tanta gent que voldria ser funcionari? Jo crec que no. És evident que hi ha funcionaris que treballen, faltaria més! És el que hauria de ser. Parò jo crec (i no només ho crec perquè ho he sentit sinó perquè tracto diàriament de funcionars i malauradamnt en depenc) que tal i com estan les coses actualment, passaríem amb 2/3 parts del funcionariat si TOTS/ES fessin la seva feina... i si no, passa't un dia per Palau de Mar. En fi, no sé, mala sort que no opinem igual, però no crec que per això t'hagis d'emprenyar.
Publica un comentari