Tenir tele no és imprescindible, de fet és més que prescindible. Avui dia, podem seleccionar només allò que ens interessa de la programació televisiva. Per a mi, allò que m'interessa deu representar un 0,1% de tot el que hi passen. Karakia és probablement un 50% d'aquest 0,1% interessant. Un programa per aprendre de les persones que vénen de lluny a través de la gastronomia. Des d'avui aquest bloc compta, a la barra esquerra, amb el llistat actualitzat dels programes que TV3 emet de Karakia... així no cal ni estar pendent del web de 'TV3 a la carta' i, de passada he après què coi és això de les RSS.Karakia: En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una "karakia" (pronunciar el doble accent: "kàra-kía") és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es feia servir per obrir la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels deus. Karakia és el camí del foc, el camí del gran fogó de la Terra.
Escrits
5 comentaris:
Ei guapa,
molt intel.lectual això dels percentatges i del kirikiri aquest, però potser hauries d'augmentar una mica el percentatge amb la quota que et representa el Gran Hermano, això si, no el mires per la tele, sinó per l'ordinador... molt més xic!
Espero no posar al descobert res que no es pugui dir, però això del "no m'interessa la televisió" m'ha revoltat! serà l'aposta que teòricament vares guanyar...
laura
Laureta, carinyo, no és kirikiri, és karakia. Sé que és difícil de recordar però per a tu que eres l'empollona de la classe ha de ser relativament fàcil... potser amb l'edat has perdut memòria, però tu pots!
El tema de GH és també recurrent. Crec que tothom i totdon qui llegeix aquest bloc sap que veig GH per internet, però això no vol dir que trobi que és un programa interessant, només és que em distreu... com que no tinc facebook alguna cosa haig de fer.
I, per cert, torno a recordar que el miserable frankfurt de la rambla de St. Andreu amb el que vas pagar la teva aposta, no és com per recordar-lo tantes vegades, si vols et faig una transferència amb els 2 euros que et va costar.
Va, tornem-ho a provar... ka ra ki a.
jajaja, Com ets ¡¡¡ pobre Laura, un altre dia al fer una aposta sudjereixo que poseu el preu exacte, sinò sempre hi han mal entesos,
Un petonàs
karakia, kirikiri o harakiri, el que vulguis guapeta però no em pots negar que vol donar una imatge intel.lectual que no acaba de quadrar amb GH via internet, això m'ho has de reconèixer... si, jo era l'empollona i a molta honra... així he acabat! a Jordània mirant excels inacabables i factures escrites en jamalaji jamalajá...crec que és una prova que ser l'empollon no volia dir absolutament res de res...tant de bo hagués tingut algun significat!
Alba, el preu no el vam fixar, però ens vam jugar un sopar i jo per sopar entenc un primer plat, un segon plat i un postre... i això val, pel cap baix, 20 €. Sembla, però, que la Laura no va entendre el mateix.
Laureta, vaig a donar-te la raó amb una cosa: GH no és intel·lectual. I jo em pregunto: I?
Les persones humanes som incoherents i jo sóc una persona humana.
I tu què? Ja tens el nivell K del jamalají jamalajà?
Publica un comentari