Jocs de taula

Avui m'he arruïnat, m'he hagut de declarar en bancarrota malgrat les meves reticències, però no tenia més opció tenint en compte que totes les meves propietats havien estat venudes o hipotecades... ha guanyat l'Erli. Feia anys que no jugava al Monopoly i, quan ho feia, ho feia sobre una taula on hi posàvem: un tauler, uns daus, unes fitxes, unes cartes de sort, unes de comunitat i bitllets, molts bitllets de diferents colors i valors, en pessetes, això sí. Sempre hi hava algú que feia de banquer o banquera, normalment el o la més espavilada, sovint una persona adulta. Crec que mai no he guanyat una partida al Monopoly, tinc molt mala sort en els jocs... deu ser que m'estimen molt (és l'etern consol reiteradament desconfirmat). Avui no ha calgut ni taula, ni banquer o banquera, ni fitxes, ni bitllets, ni res de res... només una Wii i un televisor.

Però els jocs de taula m'agraden. De petits havíem jugat molt amb els Juegos Reunidos Geyper i també al parxís, fins que un dia em vaig enfadar tant perquè perdia, que els meus pares van dir que no jugaríem mai més (sempre he tingut mal perdre). Més tard van venir el Monopoly i el Cluedo, amb aquest ens entrenàvem amb uns veïns per fer de detectius privats. Les cartes i els dominós sempre han estat presents a casa i, sobretot, als diferents càmpings on hi hem plantat piquetes. El meu pare sempre va voler enenyar-me a jugar als escacs, però crec que finalment em va deixar per impossible i potser per això vam passar-nos a l'Otello, amb el que vam compartir molt bones estones i alguns campionats. El Trívial, el Pictionary, el Party and Company i el Joc del Segle van venir més endavant, en l'època en que anàvem amb els amics al Denver, a la plaça Tetuan i pagàvem 400 pessetes d'aquella època per una Coca-cola a canvi d'estar-hi jugant tota la tarda. Ara que ja hem crescut, hem descobert altres jocs, alguns de nous i altres d'antics amb els que no teníem tirada a jugar, com el Risk i també el Risk del futur, amb el que pots envair la lluna! I, per suposat, darrerament ens ha fet passar bones estones el Carcassonne i també un munt de jocs de cartes amb els que pots plantar mongetes, reanimar morts o fer pizzes, per posar alguns exemples.

Vull pensar que la Wii no acabarà amb aquestes bones estones d'amistats assegudes al voltant d'una taula fins a altes hores de la matinada cridant, de tant en tant, UNO!