,+C3%2BC5,+2003+for+J.+M.+Valderrama.jpg)
Sempre m'han cridat l'atenció els ex-libris. Aquesta setmana 'A word a day' està dedicant les seves definicions a paraules d'origen llatí i la de dilluns era ex-libris. La curiositat m'ha fet buscar més informació a internet i he descobert un món fascinant. Un ex-libris és una petita marca que s'enganxa o s'imprimeix a les guardes* d'un llibre per tal d'identificar-ne el propietari/a.L'expressió llatina 'Ex libris...' significa 'De la biblioteca de...', i normalment va seguida del nom del propietari o propietària del llibre, que pot ser una persona individual o una institució. Es tracta, doncs, d'una forma molt més original de marcar un llibre que posar-hi, senzillament, el nom escrit a la part superior dreta de la guarda. En general, les persones que volen marcar els seus llibres amb un ex-libris els encarreguen a artistes, d'aquesta manera els ex-libris es converteixen en obres d'art en miniatura. Per elaborar un ex-libris es poden utilitzar totes les tècniques gràfiques existents i, de fet, així s'ha fet des que va aparèixer el primer ex-libris al voltant de l'any 1470, paral·lelament al gran descobriment de Gutenberg... Ai! Si aquest senyor aixequés el cap i descobrís internet...
A la Viquipèdia, trobareu més informació i enllaços sobre l'ex-libris. Un d'aquests enllaços és a l'exposició virtual sobre l'exlibrisme i el Modernisme, moviment que va representar l'edat d'or de l'exlibrisme a Catalunya.
La imatge que il·lustra aquest apunt, és un dels molts ex-libris que he trobat a les pàgines que he consultat. Correspon a J. M. Valderrama i l'autor n'és Pere Pons.
* Guarda: Full que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'enganxa a la cara interior del cartó.
Escrits
5 comentaris:
Ex libris ... = de entre els llibres de ... (per als que vam fer llatí, està claríssim).
T'en recordes que fa anys -molts anys- em vaig fer un ex libris amb una bicicleta? Éren unes enganxines que em va fer el Ricard Rovira a partir d'un dibuix meu fet a ma (en aquells temps li vaig encarregar a ell, que estudiava arts gràfiques, per que reproduïr en sèrie un dibuix fet a ma era molt complicat. Amb el temps el vaig substituïr per un segell que em va portar el Jordi de l'Índia. És un segell de fusta amb forma d'elefant, que estampo a l'interior de tots els llibres quan els deixo a algú, esperant que si es perden algú identificarà aquesta marca com a meva (és menys efectiu que posar el nom, però té un misteri que li posa més encant).
I tant que me'n recodo de l'ex-libris de la bicicleta! De fet, m'hagués agradat il·lustrar l'apunt del bloc amb el teu ex-libris, però no el tenia a mà.
Com es nota que tornes a estar "en actiu", eh?? jeje
Si, tu, des de que he tornat a la feina que no em perdo ni un post del teu blog!! Ja se sap, és que dies enrera vaig estar un temps sense venir, i ara he tornar estar sense treballar com abans :-)
Quina bonica relació fraternal!!!!!
s´em cauen les llagrimes...
Ja veus, Ignasi. La nostra relació fraternal es limita bastant al bloc últimament... és el que té convertir-se en pare i tieta.
Publica un comentari