Goig

La Viquipèdia defineix "goig" com: "Composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat."

El meu germà em va explicar fa temps una història referent als goigs que em va fer riure una estona i que encara em fa riure quan la recordo. Sembla ser que fa uns quants anys un capellà va anar a fer missa a una parròquia que no era la seva. A l'hora dels càntics, els parroquians van cantar aquest goig:

"Va anar a fer culleres
lo Mico i lo Rayo
del sol que fa l’ànec
las flores de mayo"

El capellà es va quedar tot encuriosit per l'origen d'aquest goig i va preguntar els parroquians, però ningú no li va saber dir d’on sortia ni què volia dir, li van dir que sempre l’havien cantat així. Per donar resposta a la seva curiositat va començar a investigar i va trobar un goig que se li assembla força:

"Benéfico yeres
lumínico rayo
del sol que engalana
las flores de mayo"

Són coses de la imposició no desitjada d'una llengua.

Ja sóc aquí

Ara m'ha vingut al cap aquell discurs d'en Tarradellas de l'any 77 i he pensat quina poca força haurien tingut aqueslles paraules si les hagués hagut de dir tenint present la qüestió de la igualtat de gènere: "Ciutadans i ciutadanes de Catalunya: ja sóc aquí" o "Ciutadania de Catalunya: ja sóc aquí"... no sé, no ho veig igual.

En fi, que avui fa un mes que "vaig marxar" i m'ha tornat a venir de gust escriure. Creia que avui quan arribés a casa només tindria ganes de posar-me al llit, però no ha estat així. Potser la tensió acumulada de les darreres setmanes i la d'avui tot el dia no em deixen relaxar-me... espero aconseguir-ho en breu i ja adverteixo que quan ho aconsegueixi estaré fora de combat durant unes quantes hores. Crec que m'ho mereixo.

Avui passaven coses importants a la feina i calia preparar-les molt bé. Malgrat les inclemències meteorològiques ha estat molta la gent que s'ha apropat a fer-nos costat a la plaça de la Universitat de Barcelona, i el mal regust de boca causat per la pluja, me l'ha fet passar el, malgrat tot, èxit de l'activitat. Per la tarda, molt intensa també, tot ha anat rodat i en acabat les paraules de suport rebudes s'han agraït moltíssim.

En definitiva, que tot això d'avui estava fent de tap i ara sembla com si hagués destapat alguna cosa. Estic cansada però contenta i amb il·lusions renovades després de tot i, s'ha de dir, malgrat tot el que m'he hagut d'empassar aquests dies.

Ara necessito cubs Rubik com aquest facilets i anti estrés (cub Rubik = tosset de vida). Si més no per uns dies, perquè pugui arribar viva a les esperades i mai tan desitjades vacances de Nadal! (Les vacances, no el Nadal).

Per cert, merci a tots i totes pel vostre interès en el meu retorn... i, Alba, benvinguda al gremi!