Aprofitant que tinc accés a internet, penjo un apunt sobre el viatge que vam fer el dia de Sant Esteve de Barcelona a Saint Gaudens per la Vall d’Aran. No havia vist mai nevar tant i tan seguit. El paisatge era espectacular. Mentre dinàvem, al Puente de Montañana, el cotxe va quedar tot cobert de neu i el meu estómac s’anava fent petit de pensar la que ens venia a sobre. Menys mal que en Ricard em va mig obligar a comprar unes cadenes, perquè sinó crec que hauríem girat cua allà mateix. Finalment, les cadenes i el kit de supervivència no van fer falta. Veure la nevada i l’esplèndit panorama del cotxe estant i sabent que amb precaució no hi haurà cap problema, és fantàstic... si arriba a fallar alguna cosa segur que no ho hauríem vist tan bonic. Per si de baixada ja se n’ha anat la neu, aquí poso unes fotos perquè us en feu una idea.
Escrits
4 comentaris:
El cotxe t'agafarà un refredat. Ja ho veuràs. Els mercedes són delicats amb aquestes coses.
Res, que tinguis un bonne année o com s'escrigui, i ja està.
Les fotos són maques.
Cuidat molt
jejejeje
qyuina gràcia té la vida si no fos per aquestes estones de mal de panxa... que se n'ha fet de l'aventura???
Anna vas pssar a 10 metres de casa meva.
Aquell dia fotia molt fred...
Bep, que no vius a Almenar, tu?
Jo vaig pujar per Balaguer i Alfarràs, però ara m'has fet adonar que potser és milor anar fins a Torrefarrera per l'autovia... la propera vegada ho faré així. És ben bé que vius a lo cul del món, eh? jeje
Soniete! L'aventura va acabar bé i estic molt contenta d'haver-la immortalitzat perquè de baixada no hi havia ni un floc de néu, oohhh
Quim, els Mercedes no es refreden, però jo sí. Ja sé que tu i lo Bep teniu enveja del meu fantàstic cotxe, però ho podreu superar, n'estic segura.
Publica un comentari