Extremismes

Carmelo González és un personatge que, avui, m'ha fet riure. En altres moments m'ha fet més aviat llàstima, però avui m'ha fet riure. I és que aquest homenet resulta que no està d'acord amb que els seus fills hagin de fer classe en català. Tant és així, que com a mesura de protesta va arribar a fer vaga de fam i tot (aquest és el moment en que em va fer llàstima, no per la gana que devia passar, no, sinó per la situació en si). El cas és que l'homenet avui s'enfronta a una demanda de divorci que ha interposat la seva dona, en la que reclama la custòdia dels seus fills al·legant l'extremisme del marit. Potser, si el Carmelo hagués entrat en raó a temps ara serien molt més feliços tots plegats: la dona, els nens i ell mateix.

Mai no entendré aquests pares i mares que es posen així de tontos amb el tema del català a l'escola. No sé quin mal es pensen que fa als seus fills aprendre en català. El nivell de castellà de l'alumnat de Catalunya és igual o superior al nivell de la resta de nens i nenes de l'estat. La igualtat d'oportunitats de les persones que viuen i treballen a Catalunya passa, indefectiblement i li agradi o no a la gent, per entendre, llegir, escriure i parlar correctament el català.

Les fronteres són obertes a tot aquell que no estigui d'acord amb aquesta premisa. Que jo sàpiga no s'obliga ningú a romandre a Catalunya. Ja n'hi ha prou de tocar els ous!