Codi de barres

Vinc del súper. Quan he vist la cua que hi havia he pensat que m'agafaria la pluja, però afortundament no ha estat així. Suposo que això de no haver-me mullat ho haig d'agrair al senyor Woodland, perquè la seva invenció fa possible l'agilitat a l'hora de passar per caixa. El senyor Woodland és l'inventor del codi de barres, un codi que, basat en la representció de diferents línees paral·leles verticals de diferent gruix, permet, entre d'altres coses, reconèixer ràpidament un article i en el cas de les caixes dels supermercats, conèixer-ne el preu de forma automàtica.

Ara que tenim assumit com a fet natural això de passar per caixa i veure els caixers i caixeres passar els productes per un lector i anar acumulant, així, la llista de la compra, la cosa sembla fàcil. Però poc ens podíem imaginar un sistema com aquest quan els súpers encara funcionaven amb les caixes registradores aquelles de tota la vida i els caixers i caixeres havien d'anar marcant un per un els preus dels productes i, tot i que tenien molta agilitat, la cosa era francament més lenta que ara.

Com a curiositat, la forma de traduir les barres blanques i negres un cop digitalitzades pel lector respon al sistema binari, on les barres blanques es tradueixen en un 0 i les barres negres en un 1. Això m'ha recordat alguna lliçó de primer de carrera, en aquelles èpoques en les que a classe no entenia ni el bon dia del professorat.

En fi, a tot això, sembla que no es decideix a ploure, o sigui que la utilitat dels codis de barres queda en entredit.