Bons propòsits

Aquesta setmana acaba la temporada a Catalunya Ràdio per deixar pas a la programació d'estiu. Fa uns moments s'ha acomiadat fins el setembre el mestre Barril i el seu Cafè de la República. M'agrada escoltar aquest programa perquè em manté al dia de l'actualitat, m'instrueix sobre determinats temes i, a més, em dóna pinzellades de tendresa a l'estil Amélie Poulain. Un exemple en són els 'Bons propòsits' que en Barril ens deixa cada nit. N'he seleccionat alguns de les darreres dues setmanes per si els trobem a faltar massa durant l'estiu.

- Cantar. Cantar sols. A l’ascensor, a la feina, en agafar un taxi... i esperar que algú se’ns afegeixi i així acabem fent un número de pel·lícula musical.

- Començar a llegir un llibre per l’última pàgina i intentar preveure’n el començament.

- Trucar a la consulta i demanar hora al metge per d’aquí una setmana. Quan d’avui en vuit comprovem que ens continuem trobant bé, trucar i anul·lar la visita.

- Cridar amb totes les forces fins a quedar-nos sense veu per sentir-nos més vius que mai.

- Descalçar-nos i trepitjar a peu pla tot el planeta per notar la suavitat de la sorra del desert, la frescor de la gespa, la duresa de la roca i el tacte de la llana.

- Comptar d’una en una les estrelles de l’univers i buscar les figures que les uneixen fins a confegir un nou zodíac.

- Resseguir amb el dit les carreteres del viatge que farem aquest estiu i imaginar els paisatges que hi veurem. Un cop sobre el terreny, contrastar allò que havíem imaginat amb allò que realment és.

- Abans de dir una cosa que ens han dit, refexionar si no estem contribuint a la difusió interessada d’una maldat.

- Prestigiar la soledat voluntària. Si algú diu que vol estar sol, deixar-lo. Perquè potser de la soledat en sortiran les ganes de la nostra companyia.

- Tancar els ulls i giravoltar i giravoltar sempre sobre el nostre eix, com nens petits, per veure el món més clar.

- Enganxar post-its per tot arreu per recordar-nos a nosaltres mateixos que potser, som únics.